Iniciar sessió a l'àrea privada
Dona, pluriocupada, dedicada al treball assistencial i realitzada personalment, és el perfil del professional de la psicologia
10-11-2017
• El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha realitzat un estudi pioner a Europa d’estils de vida i hàbits saludables per conèixer amb profunditat el seu col·lectiu professional.
• El col·lectiu professional, feminitzat i eminentment vinculat al món sanitari, presenta unes característiques laborals i uns àmbits d’especialització molt diversos.
• L’estat de salut dels psicòlegs/òlogues és similar al de la població general. El risc de patir un trastorn mental és menor que el d’altres professionals sanitaris.
Barcelona, 10 de novembre de 2017.- Dona, pluriocupada, dedicada al treball assistencial i realitzada personalment són les primeres conclusions de l’Estudi de salut, estils de vida i condicions de treball dels psicòlegs i psicòlogues de Catalunya que ha realitzat el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, COPC, en col·laboració amb la Fundació Galatea. La voluntat del COPC és tenir el màxim coneixement dels hàbits personals i laborals per poder impulsar accions de prevenció i millora de les condicions dels professionals de la psicologia. Aquestes accions es traduiran en tallers, activitats i programes de suport tant a nivell personal com laboral.
Un total de 1.115 psicòlegs i psicòlogues col·legiats han participat en l’estudi responent un qüestionari que ha interrogat sobre característiques sociodemogràfiques dels psicòlegs, situació laboral i exercici professional, estils i hàbits de vida relacionats amb la salut, estat de salut i ús de serveis sanitaris, medicació i pràctiques preventives.
A nivell general el col·lectiu estudiat, representatiu del conjunt de psicòlegs de Catalunya, està molt feminitzat, un 82% dels professionals són dones. Està integrat per professionals que treballen majoritàriament per compte propi en consultes privades i en tasques assistencials. Es tracta, però, d’una professió que s’està obrint a nous camins i a una major implantació en sectors tradicionalment vinculats al món sanitari, com ara el sector públic o concertat i els centres comunitaris.
El col·lectiu dels professionals de la psicologia és un grup amb un perfil complex si ens centrem en les seves condicions laborals i àmbits d’actuació. A més, l’exercici professional dels psicòlegs es caracteritza per una elevada presència de pluriocupació, 40,5%, dels quals el 27,5% treballa en dos llocs i un 13%, en tres o més. En comparació amb altres col·lectius sanitaris, el percentatge de pluriocupats és superior al dels metges, 33%, i inferior al dels odontòlegs, un 61% dels quals té més d’un lloc de treball.
La majoria dels psicòlegs es dedica al treball assistencial,70,6%, mentre que la resta té dedicacions molt diversificades: si les agrupem, un 10,4% es dedica a psicologia comunitària, un 6,7% a docència o recerca, un 6,8% a gestió de recursos humans i un 3,5% a treballs de mediació i orientació a empreses o centres docents.
Aquests tipus de treball es relacionen amb els àmbits on els psicòlegs desenvolupen la seva feina:
• psicologia clínica i de la salut: 70,5%. Coincideix en gran part amb els que treballen en psicologia assistencial.
• psicologia de la intervenció social: 12,5%.
• psicologia de l’educació: 10%.
• psicologia del treball i de les organitzacions: 5,4%.
La gran diversitat d’ocupacions i d’àmbits de treball que caracteritza aquest col·lectiu es reflecteix, també, en els llocs on treballen, que són molt diversos i de característiques molt diferents. Els psicòlegs poden treballar a les seves pròpies consultes i/o a qualsevol centre comunitari (centres sanitaris, docents, esportius, penitenciaris, empreses de qualsevol tipus, etc.).
Els psicòlegs i psicòlogues presenten, en general, un estat de salut equivalent al de la població general del seu grup social i la seva edat. Les seves condicions de treball són millorables però no presenten nivells alts de risc psicosocial o d’esgotament professional.
Un 21,8% dels psicòlegs té algun risc de patir un trastorn mental. Aquest risc disminueix de manera gradual amb l’edat. Si entre els menors de 35 anys, el risc de patiment mental afecta un 27,7% dels professionals, entre els majors de 55, es situa en un 13,5%; és a dir, la probabilitat baixa a la meitat. L’índex de salut mental dels psicòlegs contrasta amb els resultats recollits sobre la població general (de la mateixa categoria socioeconòmica i del mateix grup d’edat) on la prevalença de risc de patir mala salut mental és notablement més baixa, 7,3%.
No obstant això, hi ha nombrosos estudis que mostren que els professionals de la salut tendeixen a presentar un major risc de mala salut mental que la població general o altres col·lectius professionals. Per exemple, l’índex de salut mental dels psicòlegs es troba al mateix nivell que els pediatres, 19,45%, o els odontòlegs, 21,75%, i per sota del dels farmacèutics comunitaris, 35,45%, o de les infermeres i infermers, 36,8%.
Un 61,6% dels psicòlegs declara patir com a mínim una malaltia o trastorn de llarga durada, més els homes, 54,4%, que les dones, 47,2%, com poden ser hipercolesterolèmia, depressió, ansietat, diabetis o malalties respiratòries. Els trastorns depressius o d’ansietat són més freqüents entre els dones, 9,3%, que entre els homes, 5,6%, i presenten la prevalença més alta entre els menors de 35 anys, 11,1%. Posteriorment, i a diferència del que passa en població general, la presència de problemes d’ansietat va minvant fins arribar a un 6,8% entre els majors de 55 anys.
Igualment, els problemes de depressió/ansietat dels psicòlegs de Catalunya es troben molt per sota en comparació amb altres grups de professionals de la salut com, per exemple, els metges catalans, 14,5%, els pediatres espanyols, 10,7%, les infermeres i infermers, 17,9%, i els farmacèutics comunitaris, 21%. Aquest fet, demostra coherència entre la professió i la cura de la salut d’un mateix.
Els resultats obtinguts en l’estudi permetran que el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, juntament amb la Fundació Galatea, estableixin els recursos necessaris per tal de poder revertir aquesta situació i contribuir a minimitzar els riscs de la professió.
