El Consejo General de la Psicología, ONG d'atenció especialitzada i experts insten el Govern a mantenir l'enfocament integral per a l'abordatge de les conductes addictives
Des de la Red por un Enfoque Integral en las Conductas Adictivas (REICA) es fa una crida pública per sumar-se a aquesta reclamació.
La Red por un Enfoque Integral en las Conductas Adictivas (REICA) -formada pel Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos (COP), l'Associació Projecte Home, la Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent (UNAD) i la Societat Espanyola de Toxicomanies (SET) - va presentar al delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Francisco de Asís Babín, el document "“En defensa de un modelo de atención integral en adicciones”". El text justifica la necessitat que l'abordatge de les addiccions a substàncies i el de les addiccions comportamentals se segueixi enfocant des d'una perspectiva integral, idea constitutiva del Pla Nacional sobre Drogues, que consideri els aspectes psicològics, socials i biològics que afecten a cada cas.
La presentació d'aquest document sorgeix en resposta a la idea emergent en alguns sectors que l'addicció a substàncies tòxiques ha de ser considerada una "malaltia mental", amb tractament exclusiu a la xarxa sanitària de salut mental, és a dir, ha d’abordar-se fonamentalment des de la perspectiva farmacològica. Implantar aquest model suposaria actuar en contra de l'evidència científica sobre l'abordatge de les addiccions i comportaria desmantellar la xarxa d'atenció especialitzada que fins a la data opera de manera eficaç a Espanya. El coneixement científic actual permet fer afirmacions que harmonitzen amb un enfocament integral i un model biopsicosocial com les següents:
- Les addiccions no són cròniques ni incurables.
- Les persones amb un trastorn addictiu i dificultats per canviar per si mateixes han de rebre tractament psicològic per ajudar-los a modificar els hàbits nocius de consum que constitueixen l'addicció.
- Els canvis en l'estructura i funcionament del cervell que apareixen amb l'administració de substàncies addictives són l'efecte de l'addicció i no la causa.
- Els canvis en l'estructura del cervell no són irreversibles.
- Les persones amb addicció no tenen molt sovint altres trastorns mentals, de manera que parlar de "patologia dual" no està justificat.
Els experts adverteixen que adoptar el model de reduccionisme biològic suposaria minimitzar encara més les possibilitats de recuperació i reinserció social, des del moment en què la categorització de "malaltia mental" resulta molt més estigmatitzadora que la idea d'hàbit o problema psicològic superable; alhora que deixa el subjecte a mercè de les substàncies tòxiques ja que no entén la recuperació com un procés en el que és essencial la seva pròpia voluntat i responsabilitat.
Les últimes investigacions científiques en la matèria han descartat que l'addicció compleixi els criteris bàsics per a ser considerada una malaltia, en la mesura que la seva causa és desconeguda -no és transmissible, ni contagiosa, ni autoimmune, ni hereditària, ni degenerativa, ni traumàtica - i el seu desenvolupament està íntimament lligat a una decisió personal i voluntària d'iniciar el consum. En conseqüència, l'addicció no pot considerar-se una malaltia mental causada per una patologia cerebral crònica.
Podem concloure que l'enfocament integral biopsicosocial, centrat en la persona i en el seu desenvolupament, s'ha de mantenir per interès de les persones que pateixen les conseqüències de les seves conductes addictives, però també per l'interès de la societat que no ha de patir que un problema d'aquesta envergadura caigui en mans d'interessos comercials, cronifiqui els problemes, encareixi el seu abordatge i, en conseqüència, multipliqui les nefastes conseqüències ja conegudes, abans de la creació del Pla Nacional sobre Drogues.
Des de la Red por un Enfoque Integral en las Conductas Adictivas (REICA) es fa una crida pública per sumar-se a aquesta reclamació.
En defensa de un modelo de atención integral en adicciones, text complet (CAST)