L'Organització Mundial de la Salut calcula que per al 2025 la població de persones majors de 60 anys superarà els 1.200 milions de persones, per al 2020 superarà el 20% de la població del planeta i recorda que el maltractament de les persones grans és un problema social mundial que afecta la salut i els drets humans de milions de persones grans a tot el món. Aquest maltractament no sempre és evident sinó que en moltes ocasions pot passar inadvertit i pot amagar-se darrere de comportaments negligents i d'abandonament que provoquen, de manera invisible i silenciosa, exclusió i fins i tot malaltia no només física, sinó també mental.

El Grup de Treball de Psicologia de l’Envelliment del Consejo General de la Psicología de España ha fet arribar el manifest que reproduïm a continuació per tal de conscienciar sobre l’abús i el maltractament a la vellesa.

El Grup de Treball de Psicologia de l'Envelliment del COPC ha elaborat la guia didàctica del conte 'Al fons a la dreta' per tal de fomentar el debat i la reflexió sobre el maltractament a les persones grans. 

MANIFEST

El bon tracte és universal, és el resultat del respecte dels drets, de la dignitat de la persona, el bon tracte no té edat i implica reconèixer a l'altre d'igual a igual.

Alguns dels principis fonamentals del bon tracte:

1. Dret a decidir:

• Evitar que altres decideixin per ell o per ella, encara que de vegades, la decisió que prengui sigui contrària al que pensen les persones amb les que conviu i estimen al major. Decidir és un principi i un dret, no una elecció que depengui d'un tercer.

2. Dret a pensar:

• La persona gran s'ha guanyat en la seva vida una cosa tan elemental com el dret a poder emetre una opinió i que aquesta tingui el mateix pes que la d'altres membres del seu àmbit social, familiar o comunitari.

3. Dret a aprendre:

• L'edat no és una limitació per a l'aprenentatge, mantenir el desig d'aprendre és una fortalesa que mostra curiositat pel món que l'envolta, il·lusió i motivació per seguir amb això fins al final del camí emprès amb el naixement.

4. Dret a enamorar-se:

• Les emocions en moltes ocasions són incontrolables. La persona gran té dret a estimar fins i tot quan hagi enviudat, sense sentir-se jutjat, sense sentir-se culpable pel simple fet d'estimar.

5. Dret a expressar les emocions i els sentiments:

• Afavorir l'expressió emocional dels majors valorant els seus sentiments i possibles patiments.

6. Dret a denunciar:

• Entendre que és denunciable qualsevol situació de maltractament, negligència o senzillament tracte inadequat en les seves múltiples perspectives o llocs, àmbit familiar o institucional.

7. Dret a gestionar el seu patrimoni:

• El patrimoni acumulat és fruit del treball de tota una vida i només la persona gran ha de decidir sobre el mateix sense delegar en ningú, sense ser coartat, condicionat o manipulat per tercers, bé siguin de l'àmbit familiar o l'àmbit social.

8. Dret a viure més i millor:

• L'edat no està inexorablement lligada al sofriment, la persona gran té dret a viure en unes condicions dignes, dret a una assistència psicològica, sanitària i social adequada a les seves necessitats i procurant amb això millorar la qualitat de vida.

9. Dret a accedir a les noves tecnologies:

• Els grans poden integrar-se i formar-se en les TIC. És una obligació de la societat facilitar l'accés a la gent gran, tenint en compte les capacitats d'accés a les mateixes.

10. Dret a gaudir de la seva sexualitat:

• La sexualitat és una expressió humana independentment de l'edat, de si es té parella o no i de si es viu de forma independent o en un entorn residencial. L'accés a una sexualitat lliure, digna i positiva ha de ser universal en la gent gran.

11. Dret a decidir sobre la seva pròpia mort:

• La voluntat sobre el dret a una mort digna de les persones ha de ser respectada mitjançant l'elaboració d'un testament vital en cas de pèrdua de les facultats intel·lectuals fruit d'alguna demència o d'altres problemes neurodegeneratius o vasculars.
• Aquesta voluntat ha de poder articular-se a través d'una legislació que vetlli, a més de pel dret a morir dignament, pel dret a garantir a les persones una sanitat d'accés lliure, gratuïta, i d'una qualitat que asseguri la salut dels individus independentment de la seva edat.

12. Dret a preservar la identitat personal i la dignitat:

• Dret a la llibertat, a l'autonomia, a tenir un tracte d'acord a la seva història de vida, a ser respectat en les decisions, al fet que se li doni la informació sobre l'estat de salut i decidir que fa amb ella.

13. Dret a no ser tractat de manera infantil:

• Respecte a situacions com:
• Parlar massa lent, com si no fos capaç de comprendre el que se li està dient.
• Parlar amb el volum molt alt, perquè es dóna per fet que està sord.
• Utilitzar frases i vocabulari infantil: "el meu amor", "cel", "afecte", sobrenoms ( "bon / a noi / a"), terme ancià / a, avi / a, abuelillo / a, "els meus nens".
• Ús de tuteig sense permís de la persona.

14. Dret a la intimitat (higiene, solitud, sexe, etc.):

• No accedir als espais privats sense cridar, ni utilitzar les claus del domicili familiar encara que sigui familiar directe, no obrir les seves cartes rebudes per correu postal no accedir als seus objectes personals. Aquest dret està especialment vulnerat en les residències de gent gran on cal tenir en compte que les portes estan per a ser tancades sobretot quan la persona té algun problema cognitiu.

15. Dret a escollir lliurement:

• Des de qüestions senzilles fins a qüestions complexes, en funció de la capacitat cognitiva, triar el que menjar, beure o fer i no ser forçat a actuar d'una manera que impedeixi la capacitat d'elecció.

16. Dret a promoure l'apoderament:

• Totes les persones necessiten sentir-se útils i aquesta utilitat està relacionada amb la dignitat, l'autoestima i el sentit de la vida. Si "ja no" són capaços de fer les coses com les feien abans ja no valen per a res. Frases com "jo ja no puc fer-ho", "jo ja no sóc capaç" provoquen sentiments negatius i d'inutilitat.

17. Dret a tenir el control:

• Les persones grans han de tenir control sobre les seves pertinences, cartilla bancària, correspondència, telèfon, pensió. Ells són autosuficients per dir com volen gestionar-les i què volen fer amb elles. Poden decidir en què gastar els seus diners i aquesta decisió ha de ser respectada en tot moment encara que no s'estigui d'acord amb ella.

18. Dret a no ser immobilitzat:

• Les subjeccions de les persones mitjançant elements de fixació física en cas de tenir algun tipus de demència, aquest tipus d'elements generen forta sensació de malestar i multitud d'efectes negatius sobre la salut física i psicològica.
• Els tractaments farmacològics que anul·len la capacitat de mobilitat de les persones poden ser substituïts per tècniques psicològiques que prevenen de les contraindicacions dels medicaments i que preserven la dignitat de les mateixes.

19. Dret a no ser polimedicat innecessàriament:

• A una avaluació competent per part del professional sanitari adequat, a rebre el tractament menys invasiu, al fet que no s'acumulin fàrmacs innecessaris, a no tenir efectes secundaris que alterin les capacitats funcionals de la vida diària com a conseqüència de l'abús dels fàrmacs.

Què es pot fer?

1. Promoure campanyes de sensibilització sobre allò valuós de la gent gran:

• Partint de la base que les persones són valuoses independentment de la seva edat i del seu estat. L'experiència i saviesa aconseguida per l'edat és un punt positiu i s'ha de tenir en compte.
• Promoure la participació en activitats socials, d'oci, culturals.

2. Promoure la participació de la gent gran en la societat:

• Des de les diferents comunitats, ajuntaments o diputacions, posar en marxa programes que promoguin activitats destinades a la gent gran, perquè puguin compartir les seves experiències. Un ancià que no comparteix les seves experiències és perquè ningú li pregunta sobre la seva vida, la qual cosa els porta a la depressió i morir abans d'hora perquè se senten inútils.

3. Eliminar el llenguatge estigmatitzant:

• Evitant expressions com ara "Classe passiva", "Assistit", "Malalt de". Les seves aportacions, en molts casos permeten el sosteniment de la societat actual.

4. Fomentar les relacions socials:

• Evitant l'aïllament social, que és un dels principals problemes de la població major independentment que visquin al seu propi domicili o en un ambient més institucionalitzat com pot ser una residència de majors o habitatges tutelats.

5. Promoure serveis específics destinats al Maltractament al major:

• Serveis similars al 016 o a la llei de Violència de gènere que asseguri i protegeixi la població major víctima de maltractament físic, psicològic o econòmic. Evitant d'aquesta manera aprofitar-se de la gent gran.

6. Promoure una cura adequada:

• Formació específica en el bon tracte al major, cures centrades en la persona, en la seva història de vida, en els seus aspectes com alimentació, vestit, higiene o altres aspectes personals. Eleccions pròpies i individuals i amb la seva participació.

7. Promoure un bon disseny ambiental:

• Aconseguint entorns saludables, accessibles, còmodes, segurs i significatius; manifestat de diferents formes com instal·lacions elèctriques segures, mobiliari adequat, habitacions amb la temperatura adequada, casa acollidora i neta, il·luminació suficient, eliminació de barreres arquitectòniques.

8. Cuidar al cuidador:

• Posant en marxa campanyes de sensibilització cap a les persones que, (ja sigui dins o fora de l'àmbit familiar o de manera professional, familiar o voluntària), tenen cura d'aquestes persones, aportant-los serveis de suport psicològic per alleujar la sensació de sobrecàrrega que apareix fruit l'estrès de les cures.

9. Promoure el bon tracte en els mitjans de comunicació:

• Evitant l'estigmatització de la gent gran, les imatges que generen i potencien els tòpics i els estereotips, que deixin de ser notícia coses tan senzilles com la gent gran que fan coses completament normals com ballar, fer turisme, casar-se o acabar una carrera universitària com si fos un èxit quasi impossible d'aconseguir.

10. Potenciar els serveis d'atenció psicològica per a la gent gran:

• Per a què puguin treballar les seves emocions, els seus sentiments, els seus anhels, els seus desitjos, projectar el seu futur, facilitar la seva presa de decisions, el seu desenvolupament personal i afectiu, en definitiva, per seguir sent el que cada un de nosaltres som des del mateix moment de néixer i fins a l'últim dia de la nostra vida, el de la nostra mort. El dret a ser considerat i tractat com una persona en totes i cadascuna de les seves facetes.