Iniciar sessió a l'àrea privada
Dia Mundial de la Malatia d'Alzheimer. No em demanis que et recordi
El Grup de Treball d’Envelliment del Consejo General de la Psicología de España transmet un missatge amb reflexions de valor per a les persones que pateixen la malaltia o hi conviuen
DIA MUNDIAL DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER
NO EM DEMANIS QUE RECORDI
|
No em demanis que recordi, |
No perdis la teva paciència amb mi, |
|
No intentis fer-me entendre, |
No em renyis, maleeixis o ploris, |
|
Deixa’m descansar i saber que ets amb mi, |
No puc evitar la forma en què actuo, |
|
Dona’m un petó a la galta i agafa la meva mà, |
No puc ser diferent, encara que ho intenti, |
|
Estic més confós del que penses, |
Tan sols recorda que et necessito, |
|
Estic trist, malalt i perdut, |
Que el millor de mi se n'ha anat, |
|
Tot el que sé és que et necessito, |
Per favor, no em fallis i queda't amb mi, |
|
Que estiguis amb mi. |
Estima’m fins que la meva vida acabi. |
Avui dia 21 de setembre és el Dia Mundial de l'Alzheimer. El propòsit d'aquesta commemoració és fer visible la malaltia i divulgar informació al respecte, i sol·licitar el suport i la solidaritat de la població en general, de les institucions i dels organismes oficials per als malalts i per als seus cuidadors.
El procés evolutiu de l'Alzheimer és comparable al del desenvolupament d’un nen, però en sentit invers. Mentre que el nen va despertant la vida, el malalt d'Alzheimer se’n va acomiadant. Tota la seva vida queda reflectida en la malaltia, i mereix ser tractat amb respecte i amb afecte, ja que la part emocional és l'última que es perd .... si és que arriba a perdre’s.
La malaltia, a mesura que evoluciona, va disminuint les capacitats i va esborrant records i vivències de forma gradual. Però al mateix temps, les persones afectades, conserven funcions i registres significatius per elles, que han de ser considerats en el tracte amb el malalt, des de l'inici de la malaltia fins al final de la seva vida.
Per això, els malalts d'Alzheimer, a causa de les característiques específiques de la seva malaltia, tenen drets que han de ser respectats, com:
- Obtenir un diagnòstic precoçi conèixer-lo si així ho desitgen
- Saber el que els passa i rebre ajudaper comprendre i compensar les seves mancances en la fase inicial de la malaltia
- Obtenir ajuda per aconseguir les seves metes,en lloc que els altres les realitzin per ells.
- Conservar l'opció a escolliren les coses que els esdevenen cada dia.
- Ser tractats com a persones adultesen les diferents etapes de la malaltia.
- Rebre suport psicològicque possibiliti l'expressió de les seves emocions, l’estimulació de les seves capacitats i la modificació de les seves alteracions de comportament.
- Que els sigui prescrit tractament farmacoterapèuticque millori el curs de la malaltia en cada fase, sempre que sigui possible.
- Atorgar el seu consentiment i decidiren la mesura que la seva capacitat d'autogovern els ho permeti sobre les mesures que pretenguin adoptar sobre la seva persona.
- La necessitat que se'ls proporcioni un tracte dignementre duri la malaltia i de rebre cures pal·liatives al final de la seva vida.
Aquest manifest estaria incomplet si no tinguéssim en compte l'altra persona afectada: la persona cuidadora. La cura adequada de la persona malalta requereix, per portar a terme una tasca tan valuosa, que el cuidador o cuidadora, tingui en compte els seus propis drets com:
- Dedicar temps i activitats a elles mateixessense sentiment de culpa.
- Experimentar sentiments negatiuscap a la malaltia o per estar perdent un ésser estimat
- Resoldreper si mateixes els meus mes allò de què són capaços i el dret a preguntar sobre allò que no s’entén.
- Buscar solucionsque s'ajustin raonablement a les seves necessitats i a la dels seus familiars.
- Ser tractats amb respecteper aquelles persones a qui demanen consell i ajuda.
- No culpabilitzar-se per cometre
- Ser reconeguts com a persones valuosesi fonamentals de la família fins i tot quan els seus punts de vista siguin diferents.
- Dedicar temps a aprendre i a disposar del temps necessari per fer-ho
- El dret a admetre i expressar sentiments,tant de positius com de negatius.
- Aprendre a "dir no"davant de peticions excessives, inapropiades o poc realistes.
- No renunciar a seguir la seva pròpia vida.
Actualment, aquesta malaltia no té cura. Hi ha tractaments tant farmacològics com no farmacològics que n’alenteixen l’evolució conservant capacitats, reduint l'alteració funcional i els símptomes que acompanyen.
Des del Grup de Treball d’Envelliment del Consell General de la Psicologia, donem fermament suport a la investigació, per aprofundir en les causes que produeixen la malaltia i avançar en el diagnòstic precoç, així com promovem els estils de vida saludables que en dificulten l’aparició i desenvolupament. Al mateix temps, fem una crida a les autoritats competents i a la societat en general, per aconseguir la implantació del Pla Nacional de l'Alzheimer, que creï estratègies equitatives per garantir una atenció sociosanitària integrada centrada en la persona, i reguli la protecció legal i ètica dels drets dels malalts, familiars cuidadors i excuidadors.
Grup de Treball d’Envelliment
Consejo General de la Psicología de España
Notícies relacionades:
