Aclariments del degà del Col·legi Oficial de Psicologia a l’article ‘El psicòleg al divan’

28-02-2017   |  Barcelona

El 21 de febrer passat, La Vanguardia va publicar un article titulat ‘El psicòleg al divan’ en el qual es denunciava la manca de professionals de la psicologia a la sanitat pública i els inconvenients que aquest fet causa en la prevenció i la cura de les persones. Entre els diferents professionals entrevistats per il·lustrar la notícia, em van consultar a mi, Josep Vilajoana, com a degà del COPC.

El 21 de febrer passat, La Vanguardia va publicar un article titulat ‘El psicòleg al divan’ en el qual es denunciava la manca de professionals de la psicologia a la sanitat pública i els inconvenients que aquest fet causa en la prevenció i la cura de les persones. Entre els diferents professionals entrevistats per il·lustrar la notícia, em van consultar a mi, Josep Vilajoana, com a degà del COPC.

Arran de la publicació d’aquest escrit he rebut i he llegit a les xarxes diferents comentaris, queixes i interpretacions (algunes molt peculiars) sobre les declaracions publicades ja que es consideren incorrectes o inexactes. En aquest sentit, vull puntualitzar algunes informacions.

Si bé és cert que s’hi poden trobar alguns comentaris que no són del tot precisos, la majoria de les respostes en circulació fan referència a distorsions del significat de les paraules i de les declaracions. La voluntat del Col·legi, i la meva com el seu representant, és defensar la professió en totes les seves formes i disciplines i potenciar millores en les condicions laborals dels psicòlegs i psicòlogues. Per fer-ho és necessari, sovint, fer denúncies públiques de sistemes administratius obsolets que no enforteixen el teixit, en aquest cas el sanitari i que no contribueixen a millorar l’atenció de les persones des de la sanitat pública.

També vull posar de manifest que l’exposat en l’article són principalment opinions sobre cap on ha d’anar la professió en l’àmbit públic. Compromisos que defensarem des del Col·legi treballant amb els representants de tots els col·lectius implicats. Un altre aspecte molt diferent és la legalitat existent i les estructures que l’administració ha disposat per tal d’establir el circuit curricular per poder exercir com a psicòleg/òloga a la sanitat pública. Aquesta és una qüestió molt complexa, però que precisament per això, cal abordar amb generositat pel passat i amb visió de futur, amb una mirada oberta i àmplia.
Reitero un cop més, la flagrant manca de professionals de la psicologia en aquest àmbit. Les dades reflecteixen aquesta diferència gran amb la resta de països de la Unió Europea.

Penso que és fonamental obrir debat i generar preguntes i inquietuds no només en l’àmbit professional sinó també en l’opinió pública. L’article pretenia despertar aquest interès i així contribuir a la reflexió sobre punts clau en l’atenció psicològica a la sanitat pública i les traves legals que trobem en la nostra professió. En aquests moments, són fites imprescindibles acordar l’itinerari formatiu dels futurs psicòlegs, la creació de noves especialitats reconegudes oficialment, l’estructuració dels serveis públics de psicologia, la seva coherència amb els models mixtes d’atenció públic-privat, etc.

Com sempre, des del Col·legi treballarem per aconseguir avanços en aquest sentit i intentar que l’atenció a la ciutadania sigui de qualitat en tots els sectors de la psicologia.
  Etiquetes: COPC , Institucional

Subscriure's al butlletí electrònic Segueix informat de totes les novetats del COPC