Benvolguts i benvolgudes col·legues,

M’adreço a tots i totes vosaltres per informar-vos de la resposta del COPC a la situació de crisi produïda pel brot epidèmic de COVID-19, compartint alguns detalls operatius sobre les actuacions de contingència que s’han posat en marxa des del COPC, per tal de donar resposta a les necessitats psicològiques de la població general i del col·lectiu de professionals de la salut en particular, en uns moments tan complexos com aquests.

El coronavirus, a més de ser un flagell sanitari, ens està posant a prova com a ciutadans, com a professionals de la salut i, també, com a col·legi professional. Quan es va iniciar el brot i es va declarar l'estat d'alarma, van aparèixer multitud de propostes de col·laboració, tant  d’organitzacions públiques com privades, així com d'associacions, col·legis professionals i, fins i tot, col·legiats i col·legiades individuals.

Des de la Junta de Govern, fent-nos ressò de la magnitud dels esdeveniments, vam emprendre dues actuacions paral·leles. La primera va ser la de garantir una assistència psicològica d’emergència per al conjunt de la ciutadania que complís amb uns requisits imprescindibles de qualitat assistencial i professionalitat, però també amb criteris de seguretat laboral, justícia retributiva i ajust a la legalitat en termes de confidencialitat i gestió de dades.

La segona decisió que vam prendre, de manera conjunta amb la Fundació Galatea, en la qual el COPC té una important participació, va ser la d'incrementar l'assistència telemàtica a professionals sanitaris afectats o vinculats a l’atenció a l’epidèmia. Tot i que la Fundació Galatea ja disposava d'una dotació de psicòlegs i psicòlogues especialitzats, preveient que la demanda podia superar clarament la capacitat assistencial de l’equip de treball habitual, el COPC ha ajudat en la recerca de professionals qualificats i qualificades i disponibles per a ser activats i activades en cas necessari.

Paral·lelament, s’ha reforçat i vinculat a aquests dispositius la Psicoxarxa Solidària del COPC, que, com sabreu, dona atenció psicològica a persones amb pocs recursos econòmics.

El repte en l'àmbit institucional ha estat majúscul, tenint en compte la gravetat dels esdeveniments, la urgència de la situació i les dificultats logístiques i de coordinació associades al confinament i al distanciament social, del qual el COPC, lògicament, no ha estat aliè.

Per tal de garantir tant l’agilitat en la resposta com la qualitat en l’assistència, es van traslladar ambdues propostes, respectivament, a la Secció de Psicologia de les Emergències i a la Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia. A la Secció d’Emergències se’ls va sol·licitar unes directrius d'actuació, així com l’organització i coordinació d’un equip de professionals qualificats/ades, considerant com a criteri formatiu bàsic la possessió del Curs d’Expert en Psicologia de les Emergències. Paral·lelament, la Secció de Clínica va oferir professionals de suport a Galatea sota els criteris de tenir les titulacions sanitàries pertinents, a més d’una provada i dilatada experiència en el camp dels tractaments psicològics. En tots dos casos els equips de professionals activats provenen de tots els territoris, per la qual cosa agraïm a les delegacions territorials la seva implicació, així com agraïm i destaquem, per part d’ambdues seccions, la seva resposta eficient i entusiasta.

Cal dir també que, un cop establerts aquests circuits d’atenció, l’Ajuntament de Barcelona va valorar-los positivament i va fer una generosa oferta de sosteniment econòmic gràcies a la qual hem pogut ampliar la dimensió del nostre projecte. Comptem també amb el suport econòmic de la  Generalitat de Catalunya i  així estem en condicions de garantir la retribució econòmica dels professionals que hi participen.

Hem rebut també una petició d’assistència psicològica telefònica  de la Diputació de Barcelona per a treballadors d’ajuntaments que no podien ser inclosos en el programa de la Fundació Galatea. Aquest servei, remunerat per la Diputació, ja està en vies de realització i comença en aquests dies.

Si abans deia que aquesta crisi sanitària ens estava posant a prova com a institució, ara constatem amb satisfacció que, fins al moment, estem responent amb eficiència malgrat tenir el col·legi físicament tancat i els treballadors, Junta de Govern, juntes rectores de delegacions territorials, juntes de seccions i grups de treball en connexió únicament telemàtica. Malgrat això, quan hem necessitat professionals qualificats amb massa urgència com per a respondre mitjançant la borsa de treball, els hem trobat en les delegacions territorials, seccions i els grups de treball als quals, reitero, no podrem agrair mai prou la seva col·laboració.

Però vull parlar també de la resposta solidària i desinteressada del nostre col·lectiu i del seu encaix amb les actuacions fins ara dutes a terme.

Al llarg de les darreres setmanes hem rebut, i seguim rebent, una gran afluència de missatges de col·legiats i col·legiades que s'ofereixen a col·laborar desinteressadament. Volem escoltar-les i per a això hem habilitat un formulari que ja ha rebut més de 700 ofertes solidàries. Això significa que els nostres col·legiats i col·legiades volen col·laborar, ajudar als que pateixen, als pacients, als seus familiars i als seus cuidadors i cuidadores professionals. S'han ofert associacions de professionals, grups organitzats i col·legiats i col·legiades individuals demanant que els assignin una tasca, qualsevol, i uns altres amb propostes molt ben elaborades. Ens emociona, però no ens sorprèn. Els professionals de la psicologia sempre hem demostrat una vocació d'ajuda, una intenció solidària que ara és fins i tot més visible.

Cal dir, però, que des de la Junta de Govern defensem que la solidaritat i l’oferiment d’atenció gratuïta no ha de substituir en cap cas la prestació de serveis professionals remunerats sinó que, en tot cas, ha de complementar-los si aquests es veuen superats en la seva capacitat de resposta. Voluntarisme, solidaritat i professionalitat són conceptes que representen conjunts que no són excloents i en els quals cal establir interseccions.

La política d’ocupabilitat de la Junta sempre ha estat la mateixa: més treball, per a més col·legiats i col·legiades i de més perfils professionals. Així mateix, dignificar la professió va ser i és una de les nostres línies estratègiques. I una professió, en aquest món d'intercanvis de béns i serveis que constitueix la civilització, necessita ser reconeguda i remunerada. Per això, totes les nostres contribucions a l'assistència de la pandèmia han estat retribuïdes. Sense exorbitàncies en els honoraris, però tampoc cap persona treballant gratuïtament.

L’experiència acumulada fins al dia d’avui ens fa pensar que l’assistència psicològica necessària es podrà vehicular a través dels canals habilitats pel COPC, juntament amb la resta de recursos d’atenció psicològica habituals, tant públics com privats, que continuen oferint els seus serveis malgrat l’epidèmia, així com amb la col·laboració de nous dispositius que s’han habilitat a tal efecte arreu del país. Tanmateix, farem el possible per tal de canalitzar de la manera més satisfactòria aquesta enorme energia vehiculada pels centenars de col·legiats i col·legiades que s'han ofert a col·laborar de manera solidària, en especial en cas que hi hagi una part de la demanda d’atenció psicològica que no pugui ser resolta a través dels circuits establerts.

Finalment, no vull acabar sense adreçar unes paraules als molts i moltes col·legues que aquests dies pateixen, no només per la seva salut i la dels qui els envolten, sinó també per les repercussions econòmiques que aquesta crisi pugui tenir en el nostre col·lectiu. Penso especialment en totes aquelles persones autònomes que han vist molt seriosament disminuïts els seus ingressos i pateixen per si tindran l’oportunitat d’acollir-se a les ajudes públiques anunciades a tal efecte. El COPC seguirà molt atentament aquesta qüestió i treballarà de manera decidida i constant per tal que cap dret a una compensació ens sigui manllevat, més encara tenint en compte la importància que el nostre col·lectiu està tenint en la gestió emocional de l’epidèmia. Si estem a disposició de la ciutadania pel que convingui, també ho estarem per defensar amb fermesa la nostra professió i els nostres drets.

En moments de crisi humanitària, molts i moltes s’hi juguen la pell. L'espècie humana demostra que no sols tendeix a competir, sinó que també vol i pot cooperar. Des del COPC seguirem fent tot el que estigui en les nostres mans i seguirem pensant maneres d’aconseguir estar a la vostra alçada en uns moments de tanta incertesa i urgència en la presa de decisions, sense oblidar-nos que l’epidèmia tard o d’hora passarà, però el període posterior al confinament ens requerirà en nous reptes d’alta complexitat.

Pensem, entre totes i tots, de quines formes podem ajudar la societat i la professió, i sortir reforçats d'aquesta insòlita travessa.

Guillermo Mattioli Jacobs

Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya