El GT de Psicologia de l'envelliment del COPC comparteix reflexions sobre l’àmbit de l’atenció a les persones grans durant la pandèmia de la Covid-19

29-04-2020 | Barcelona

L'emergència sanitària ha obligat a prioritzar l’atenció de la salut física per sobre d’altres consideracions, tant o més importants per a les persones que viuen la fase final de la seva vida.

El GT de Psicologia de l'envelliment del COPC comparteix reflexions sobre l’àmbit de l’atenció a les persones grans durant la pandèmia de la Covid-19

El Grup de Treball de Psicologia de l’Envelliment del COPC vol compartir una sèrie de reflexions fruit de les experiències de molts i moltes professionals de l’àmbit de l’atenció a les persones grans durant la pandèmia de la Covid-19.

L’actual situació d’emergència sanitària ha obligat a prioritzar l’atenció de la salut física per sobre d’altres consideracions, tant o més importants per a les persones que viuen la fase final de la seva vida en residències per a persones grans. Tots els esforços han anat enfocats a la cura i a la prevenció del contagi, i tots els i les professionals de les residències, fos quina fos la seva especialitat, han col·laborat en aquesta tasca.

S’han hagut de prendre decisions personals doloroses pel bé de la majoria, i no és aquest el lloc per reclamar, a qui correspongui, responsabilitats del que s’hauria pogut fer millor. Considerem, però, que val la pena reflexionar sobre com garantir la qualitat de vida de les persones grans que viuen als centres en les mesures que es prenguin en el futur.

Les residències han de ser espais on les persones trobin el suport necessari per a tenir la millor qualitat de vida possible. I això no passa només per la cura de la seva salut física. En aquesta pandèmia, les persones residents han vist greument alterades les seves rutines, han estat aïllades durant setmanes a les seves habitacions per por al contagi, han suspès les seves activitats quotidianes, han vist una gran rotació del personal habitual i, sobretot, han deixat de tenir contacte directe amb les seves famílies i amistats.

Després de cinc setmanes, la por, la tristor i el sentiment de solitud que estan vivint les persones grans a les residències els està comportant un greu patiment emocional que afebleix, sense cap dubte, la seva salut psicològica i emocional i, alhora, la de les seves famílies.

El psicòleg o psicòloga a les residències està al servei de la direcció, personal, usuaris i familiars, vetllant per un acompanyament emocional necessari però, en aquests moments, no és suficient.

Creiem fermament que cal permetre que les persones grans puguin retrobar-se amb els seus familiars per ajudar-los a recuperar el sentit de viure, que molts estan perdent, per ajudar-los a millorar el seu estat d’ànim i evitar la desesperança i manca d’il·lusió per viure.

Demanem a l’Administració que, juntament amb les direccions dels centres, plantegi les mesures oportunes que permetin el retrobament de les persones residents amb els seus familiars (amb totes les mesures de protecció oportunes, condicionament ad hoc, limitació del nombre de persones alhora, temps de contacte, etc.) garantint així el dret al benestar integral que tots defensem.

Han calgut molts anys per passar del model sanitari al model biopsicosocial. En els darrers temps, les residències per a persones grans estan mostrant una gran voluntat i fent enormes esforços per implantar la filosofia de l’atenció centrada en la persona. Entendre-les només des de l’òptica de la salut física seria un pas enrere important en l’avenç cap a aquest model.

Si us plau, no tirem per terra el que tant esforç ha costat aconseguir.

Etiquetes: COPC , COVID19 - Coronavirus