Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones: visibilitzem la realitat i treballem per canviar-la

24-11-2020   |  Barcelona

En el marc del 25 de novembre, el Grup de Treball de Violències masclistes del COPC fa visibles algunes impactants dades i les seves conseqüències, i s'adhereix al Manifest institucional 25N 2020.

Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones, el Grup de Treball (GT) de Violències masclistes del COPC ha volgut donar visibilitat a les alarmants dades, extretes de la Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019, que ens han de fer reaccionar i treballar contra aquestes violències, com ara que:
 
  • El 57,3% de les dones de l'Estat Espanyol han patit algun tipus de violència pel sol fet de ser dones.
  • El 60,5% de les dones de 16 a 24 anys han patit assetjament sexual.
  • La violència és causada per la parella o exparella en un 32,4% dels casos.

A part de publicar aquest breu però impactant recull de dades, disponible en català i en castellà, i subratllar la necessitat de continuar visibilitzant aquestes dades i treballar per a canviar-les, el GT de Violències masclistes també ha fet pública la seva adherència i la de tot el Col·legi al MANIFEST 25N 2020, un document signat per institucions com la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, l'Ajuntament de Barcelona i la Delegació del Govern a Catalunya i on se'ns diu que "Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel. Sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor".

 

Violències masclistes i COVID-19: algunes dades

L’OMS ja advertia, l'abril del 2020, que no es pot ignorar el risc de violència al que s’enfrontaven les dones i els seus fills i filles durant la crisi de la pandèmia de COVID-19. I el Departament de Salut[1] de la Generalitat de Catalunya exposava en la mateixa línia que, en època de crisi, se sol documentar un augment de violència masclista.

Aquest posicionament compartit per part de diferents administracions va fer que es poguessin engegar mesures per l'atenció de dones en situació de violència masclista, com ara el telèfon d'atenció 24 hores 900 900 120[2]  i també el WhatsApp, que només durant abril i maig de 2020 va rebre 2.173 trucades, un 88 % més que al febrer i març del mateix any, i espais de reflexió com el II Congrés internacional per a l’erradicació de les violències masclistes[3], organitzat per l’Institut Català de les Dones, i amb òptica de país, o el webinar Detecció i atenció dels casos de violència masclista en temps de COVID-19[4], de l’Ajuntament de Barcelona, amb mirada municipal, on vam aprendre que:
 
  • Al confinament es fa molt present la incertesa patida i la desigualtat de caràcter estructural a la que fan front moltes dones: d’accés a l’habitatge, de precarietat en el món laboral, situacions d’irregularitat administrativa, sobrecàrrega de cures, etc.
  • Cau gairebé a la meitat el nombre de casos atesos a urgències, a causa de la contenció sostinguda en les situacions on es convivia amb l’agressor, que després explotava a les fases de desescalada, amb molt d’esgotament per l’esforç dut a terme i l’adaptació a circumstàncies mai passades.
  • Cauen les denúncies un 14,6%, respecte al mateix període del 2019, segons l’informe trimestral del “Observatorio contra la Violencia doméstica y de género"[5], descens confirmat per la Guàrdia Urbana de Barcelona que exposa l’alerta generada per la disminució de les denúncies i, alhora, l’augment de les incidències en llars. És a dir, l’augment de situacions en què quan arriba la patrulla no detecta una situació penal.
  • Es duplica el nombre d'intervencions que, per exemple, en el cas del SARA de Barcelona, passen a ser 8.310 durant el confinament de 2020, enfront de les 3.324 del mateix període de 2019, la qual cosa es deu al fet que els serveis especialitzats van voler donar una atenció i seguiment molt continuats a les dones detectades.
  • Es dificulta l'atenció a violències comunitàries com els matrimonis forçats i, malgrat el treball en xarxa, es tem pel futur de les noies que potser no retornaran al circuit educatiu no obligatori o no formal.
  • Augmenten les demandes judicials derivades de la desinformació patida en relació amb les visites i guardes dels infants entre els progenitors.
  • Es donen també algunes situacions de calma, com ara l’anul·lació de viatges en els casos de matrimonis forçats o mutilació genital femenina, els agressors que quedaven fora del confinament perimetral, o bé la potència d’algunes xarxes veïnals i comunitàries.
 

[1] Departament de Salut (abril 2020). COVID-19 violència masclista i gènere. Disponible a: https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/4915?show=full

[2] Generalitat de Catalunya (2020) Anàlisi de les trucades al telèfon 900 900 120 durant el confinament, de 16 de març a 30 d’abril. Disponible a: http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/Observatori/Trucades-L900-Confinament_1r.-mes_i_mig_v3.pdf

[3] Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones. II Congrés per l’erradicació de les violències masclistes. Disponible a: http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/II_Congres_Erradicacio_VM/

[4] Ajuntament de Barcelona (juny 2020). Webinar: Detecció i atenció dels casos de violència masclista en temps de COVID-19. Accessible a: https://youtu.be/baLpOMVJN4I 

[5] Consejo General del poder Judicial. Observatorio contra la violencia doméstica y de género. La violencia de género en 10 indicadores. Año 2020 – Primer semestre. Accessible a: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Violencia-domestica-y-de-genero/Actividad-del-Observatorio/Datos-estadisticos/


Subscriure's al butlletí electrònic Segueix informat de totes les novetats del COPC